domingo, 14 de marzo de 2010
Steve Reich: Music for 18 Musicians (primera parte) (1974-1976)
Compositor controvertido. ¿Una cumbre de la música contemporánea?
CASTILLO EN EL AIRE v. CIUDAD ENFERMA: Anthony Lucas, The Mysterious Geographic Explorations of Jasper Morello (2005)
Este multipremiado reciente corto de animación australiano (2004-2005), realizado con la antigua técnica de siluetas negras móviles recortadas -inventada en 1755 por Étienne de Silhouette (Ministro de Finanzas del rey francés Luis XV)- , es, posiblemente, uno de los mejores cortos de la historia, un cuento desesperanzado entre Poe y Verne.
¿De dónde procede la ambientación de la tan mediocre película Avatar -o cómo abaratar groseramente, a base de medios, lo que el ingenio (y la poesía) crean-?
Para ver el corto en una pantalla más grande (imprescindible), "clicar" en:
http://www.youtube.com/watch?v=vORsKyopHyM
Para obtener más información, "clicar" en:
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Mysterious_Geographic_Explorations_of_Jasper_Morello
sábado, 13 de marzo de 2010
Carles M. Sanuy: Les ciutats i els homes
EN CONSTRUCCIÓ
Amb la primera claretat del dia,
a l´ombre de les grues, l´aleteig
ja familiar de les cigonyes trenca
la bonança imprecisa d´un matí
d´agost tot just suportable. L´efecte
cauteritzant del sol alleujarà
més tard la coïssor de les ferides
encetades durant la nit. Haurem
aleshores d´aprendre, per enèsima
volta (fa massa temps que n´hem perdut
el compte), a reconèixer la mesura
inestable i canviant del nostre entorn.
Al contrallum incandescent d´aquesta
vella ciutat que entre les mans se´ns mor.
URBS
Potser no és cert que sigui la ciutat
qui canvia: els carrers, les avingudes,
la remor sorda de les fonts que alleuja
la xafogor de les places, l´estiu.
Potser ets tu qui envelleix, pausadament,
com envelleix una casa tencada:
les estances desertes i en silenci,
feréstec, el jardí mut i deixat.
I et reconeixes, no obstant, en aquest
vast laberint d´ulls i mirades closes.
Ets tu el gat que encalça la penúria
dels fanals, tu qui tanca el cercle. Abans
no et fuetegi, inclement, la primera
inapel.lable claretat del dia.
(Carles M. Sanuy: Les ciutats i els homes, Labreu edicions, 2009, ps. 21, 23)
Amb la primera claretat del dia,
a l´ombre de les grues, l´aleteig
ja familiar de les cigonyes trenca
la bonança imprecisa d´un matí
d´agost tot just suportable. L´efecte
cauteritzant del sol alleujarà
més tard la coïssor de les ferides
encetades durant la nit. Haurem
aleshores d´aprendre, per enèsima
volta (fa massa temps que n´hem perdut
el compte), a reconèixer la mesura
inestable i canviant del nostre entorn.
Al contrallum incandescent d´aquesta
vella ciutat que entre les mans se´ns mor.
URBS
Potser no és cert que sigui la ciutat
qui canvia: els carrers, les avingudes,
la remor sorda de les fonts que alleuja
la xafogor de les places, l´estiu.
Potser ets tu qui envelleix, pausadament,
com envelleix una casa tencada:
les estances desertes i en silenci,
feréstec, el jardí mut i deixat.
I et reconeixes, no obstant, en aquest
vast laberint d´ulls i mirades closes.
Ets tu el gat que encalça la penúria
dels fanals, tu qui tanca el cercle. Abans
no et fuetegi, inclement, la primera
inapel.lable claretat del dia.
(Carles M. Sanuy: Les ciutats i els homes, Labreu edicions, 2009, ps. 21, 23)
Labels:
Arquitectura verdadera,
Modern Art,
Modern Times
jueves, 11 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)