Carles M. Sanuy: Les ciutats i els homes

EN CONSTRUCCIÓ

Amb la primera claretat del dia,
a l´ombre de les grues, l´aleteig
ja familiar de les cigonyes trenca
la bonança imprecisa d´un matí
d´agost tot just suportable. L´efecte
cauteritzant del sol alleujarà
més tard la coïssor de les ferides
encetades durant la nit. Haurem
aleshores d´aprendre, per enèsima
volta (fa massa temps que n´hem perdut
el compte), a reconèixer la mesura
inestable i canviant del nostre entorn.
Al contrallum incandescent d´aquesta
vella ciutat que entre les mans se´ns mor.


URBS

Potser no és cert que sigui la ciutat
qui canvia: els carrers, les avingudes,
la remor sorda de les fonts que alleuja
la xafogor de les places, l´estiu.
Potser ets tu qui envelleix, pausadament,
com envelleix una casa tencada:
les estances desertes i en silenci,
feréstec, el jardí mut i deixat.
I et reconeixes, no obstant, en aquest
vast laberint d´ulls i mirades closes.
Ets tu el gat que encalça la penúria
dels fanals, tu qui tanca el cercle. Abans
no et fuetegi, inclement, la primera
inapel.lable claretat del dia.

(Carles M. Sanuy: Les ciutats i els homes, Labreu edicions, 2009, ps. 21, 23)