“De l’extractivisme al compost.
La nostra relació amb la matèria oscilla entre l'explotació i la regeneració. A partir d'aquest moment, l'exposició dona pas a una ecologia política d'objectes en que la materialitat no només s'exhibeix, sinó que s'activa com a agent discursiu. A través de més de seixanta micronarratives, la mostra articula un dialeg entre la producció material histórica, el disseny i l'arquitectura contemporánia, i proposa així noves formes d'interpellació sobre les tensions entre l'acció local i les forces globalitzadores, Les narratives es despleguen en vuit ambits temátice que aborden la materialitat en les seves múltiples expressions: petroquímica, vegetal, animal, microbiológica, mineral, digital, intangible i afectiva. La disposició de les peces es construeix a partir de processos de juxtaposició que desafien les lògiques expositives convencionals, i generen sovint un efecte de sorpresa o fricció cognitiva. Aquestes tensions inicials no busquen oferir una lectura unívoca, sinó obrir un espai per a la interro-gació i el debat.
Cada micronarrativa actua com una fissura en els relats hegemonics de la matèria, de manera que en problematitza els marcs conceptuals i permet imaginar un trànsit de l'extractivis-me al compost: de l'explotació al cicle, de l'espoli a la regeneració, del domini a la responsabilitat compartida.”
(Texto de un panel de la nueva presentación de la colección permanente de un museo español)
« Ce qui se conçoit bien s’ énonce clairement, et les mots pour le dire arrivent aisément.”
(Nicolás Boileau: Art poétique, siglo XVII)
“Lo que se concibe bien se enuncia claramente, y las palabras para contarlo llegan fácilmente”
Agradecimiento a C.G. por su consejo
