Pedro Azara
“El mite de Sumèria va ser una construcció de l’antisemitisme alemany”
Pedro Azara
Aquest professor d’arquitectura ha documentat l’estat dels jaciments sumeris a l’Iraq. També ha comissariat l'exposició 'Abans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC' que es pot visitar al Caixafòrum de Barcelona fins el 24 de febrer.
Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (Pedro Azara, Marcel Borràs, Albert Imperial i Marc Marín) ha estat dels primers a visitar alguns dels jaciments sumeris més importants que hi ha a l’Iraq. Gràcies a una beca de la fundació alemanya Gerda Herkel, els tres arquitectes han documentat l’estat dels recintes arqueològics després de la guerra.
Com els heu trobat?
Millor del que crèiem perquè sabíem que a Eridu, per exemple, no hi havia anat cap arqueòleg en els últims trenta anys. Vam visitar sis jaciments, els corresponents a les ciutats sumèries d’Ur, Kish, Uruk, Eridu i Telloh. Dalt del ziggurat de Kish, els soldats hi han fet un forat per amagar-se i és impossible de restaurar-lo. El ziggurat d’Ur, en canvi, el que Saddam Hussein va restaurar, està intacte. Les tombes d’Ur s’han salvat i d’Uruk es veuen bé les traces del barri del temple. Però tots tenen impactes de bala i estan minats.
Quines mesures de seguretat vau prendre per a la vostra expedició?
Contractar seguretat privada estava fora de les nostres possibilitats. Ens demanaven sis mil euros diaris per quinze dies de viatge. Quan vam arribar a Bagdad, la Direcció General d’Antiguitats iraquiana es va preocupar pel fet que anéssim sense escorta i ens la van facilitar ells. Ens van obrir els monuments i muntaven guàrdia mentre els visitàvem. També van organitzar la seqüència dels combois per traslladar-nos, perquè a cada província cal canviar de vehicles.
Arqueològicament parlant, quines són les preocupacions del Govern iraquià?
L’elevat cost de conservació dels jaciments, que tenen com a principal problema l’erosió. Quan l’arquitectura de fang s’excava, es comença a desfer. A més, el nivell freàtic de la zona fa que tot quedi recobert per una crosta de sal molt corrosiva.
Es refereix a les famoses maresmes del Tigris i l’Eufrates?
Les maresmes són el màxim exponent d’aquest nivell freàtic i són les que van fer possible que s’assentessin justament aquí les primeres ciutats de la història. Hussein les va assecar i gasejar perquè s’hi refugiaven els seus opositors, i això va provocar un desastre ecològic. Ara ja s’han recuperat un 65% de les maresmes.
L’espoli és l’altre gran problema?
Sí, perquè els jaciments són descomunals i difícils de controlar. El Museu de Bagdad va ser devastat, tot i que el gruix de peces es van poder traslladar a temps. Ara bé, en els jaciments que vam visitar, el terra era ple d’objectes escampats: estatuetes, totxanes…
Les mateixes que els museus occidentals tracten amb cotó fluix?
Les mateixes! Tot i que no tots aquests museus compleixen els criteris de conservació internacionalment establerts. Aquests criteris són els que fan que sigui tan car muntar una exposició com la que hem preparat al Caixafòrum, sobretot si duus peces d’una trentena de museus diferents, com ha estat el cas.
Quins serien aquests criteris?
Cada peça viatja com a mínim amb una persona, anomenada correu, que és el representant del museu prestador i l’únic que pot manipular-la o donar permís per fer-ho. També certifica que hi ha les condicions d’humitat, temperatura i seguretat que pertoquen.
Com està plantejada l’exposició?
A partir d’una idea central, l’organització del territori, s’expliquen les innovacions que va fer la cultura sumèria entre el quart i el tercer mil·lenni aC. Però també exposem documents inèdits sobre les missions arqueològiques que es van fer a la zona a l’inici del segle XX.
Què en sabem, d’aquestes missions?
Que estaven íntimament relacionades amb els processos colonials. Es demanava a les tropes europees instal·lades a la zona que excavessin els jaciments per tal de trobar peces per omplir els museus que s’acabaven d’inaugurar. Van fer grans destrosses, perquè no sabien que les construccions estaven fetes amb fang i no amb pedra, i els costava distingir la terra de la terra compactada. I també van donar peu a una gran manipulació.
Quina?
L’associació ètnia, llengua, religió i pàtria és una construcció del segle XIX, coincidint amb l’auge dels nacionalismes. Els sumeris no existien com a poble, eren un grup de tribus locals que parlaven la mateixa llengua: el sumeri. Però des que es va saber que els accadis, un altre grup mespotàmic, eren semites, les elits culturals alemanyes van construir el mite que els sumeris eren una ètnia diferent de la qual derivaven tots els progressos de la humanitat.
Sumèria té alguna cosa a veure amb l’antisemitisme modern, no?
I tant! L’any 1877 es va descobrir que el text del diluvi universal de l’Antic Testament era una versió d’un relat sumeri anterior. Allò va posar en dubte que la Bíblia fos un llibre revelat. A tot el centre d'Europa hi havia la percepció que els jueus havien enganyat el món fent creure que la Bíblia era paraula de Déu. Aquest va ser un dels orígens de l’antisemitisme modern.
Com havia anat a parar el relat del diluvi universal sumeri a l’Antic Testament?
Quan el rei Nabucodonosor II va prendre Jerusalem es va endur els sacerdots jueus a Babilònia. Només quan el persa Cir el Gran va derrotar-lo, aquests van poder tornar a Israel. Temps després, en començar la redacció de l’Antic Testament aquests sacerdots van incorporar la llegenda del diluvi que havien sentit a Mesopotàmia.
Aquest article es va publicar en el número 125 de SÀPIENS (gener 2012):
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/01/pedro-azara-3185.php
Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (Pedro Azara, Marcel Borràs, Albert Imperial i Marc Marín) ha estat dels primers a visitar alguns dels jaciments sumeris més importants que hi ha a l’Iraq. Gràcies a una beca de la fundació alemanya Gerda Herkel, els tres arquitectes han documentat l’estat dels recintes arqueològics després de la guerra.
Com els heu trobat?
Millor del que crèiem perquè sabíem que a Eridu, per exemple, no hi havia anat cap arqueòleg en els últims trenta anys. Vam visitar sis jaciments, els corresponents a les ciutats sumèries d’Ur, Kish, Uruk, Eridu i Telloh. Dalt del ziggurat de Kish, els soldats hi han fet un forat per amagar-se i és impossible de restaurar-lo. El ziggurat d’Ur, en canvi, el que Saddam Hussein va restaurar, està intacte. Les tombes d’Ur s’han salvat i d’Uruk es veuen bé les traces del barri del temple. Però tots tenen impactes de bala i estan minats.
Quines mesures de seguretat vau prendre per a la vostra expedició?
Contractar seguretat privada estava fora de les nostres possibilitats. Ens demanaven sis mil euros diaris per quinze dies de viatge. Quan vam arribar a Bagdad, la Direcció General d’Antiguitats iraquiana es va preocupar pel fet que anéssim sense escorta i ens la van facilitar ells. Ens van obrir els monuments i muntaven guàrdia mentre els visitàvem. També van organitzar la seqüència dels combois per traslladar-nos, perquè a cada província cal canviar de vehicles.
Arqueològicament parlant, quines són les preocupacions del Govern iraquià?
L’elevat cost de conservació dels jaciments, que tenen com a principal problema l’erosió. Quan l’arquitectura de fang s’excava, es comença a desfer. A més, el nivell freàtic de la zona fa que tot quedi recobert per una crosta de sal molt corrosiva.
Es refereix a les famoses maresmes del Tigris i l’Eufrates?
Les maresmes són el màxim exponent d’aquest nivell freàtic i són les que van fer possible que s’assentessin justament aquí les primeres ciutats de la història. Hussein les va assecar i gasejar perquè s’hi refugiaven els seus opositors, i això va provocar un desastre ecològic. Ara ja s’han recuperat un 65% de les maresmes.
L’espoli és l’altre gran problema?
Sí, perquè els jaciments són descomunals i difícils de controlar. El Museu de Bagdad va ser devastat, tot i que el gruix de peces es van poder traslladar a temps. Ara bé, en els jaciments que vam visitar, el terra era ple d’objectes escampats: estatuetes, totxanes…
Les mateixes que els museus occidentals tracten amb cotó fluix?
Les mateixes! Tot i que no tots aquests museus compleixen els criteris de conservació internacionalment establerts. Aquests criteris són els que fan que sigui tan car muntar una exposició com la que hem preparat al Caixafòrum, sobretot si duus peces d’una trentena de museus diferents, com ha estat el cas.
Quins serien aquests criteris?
Cada peça viatja com a mínim amb una persona, anomenada correu, que és el representant del museu prestador i l’únic que pot manipular-la o donar permís per fer-ho. També certifica que hi ha les condicions d’humitat, temperatura i seguretat que pertoquen.
Com està plantejada l’exposició?
A partir d’una idea central, l’organització del territori, s’expliquen les innovacions que va fer la cultura sumèria entre el quart i el tercer mil·lenni aC. Però també exposem documents inèdits sobre les missions arqueològiques que es van fer a la zona a l’inici del segle XX.
Què en sabem, d’aquestes missions?
Que estaven íntimament relacionades amb els processos colonials. Es demanava a les tropes europees instal·lades a la zona que excavessin els jaciments per tal de trobar peces per omplir els museus que s’acabaven d’inaugurar. Van fer grans destrosses, perquè no sabien que les construccions estaven fetes amb fang i no amb pedra, i els costava distingir la terra de la terra compactada. I també van donar peu a una gran manipulació.
Quina?
L’associació ètnia, llengua, religió i pàtria és una construcció del segle XIX, coincidint amb l’auge dels nacionalismes. Els sumeris no existien com a poble, eren un grup de tribus locals que parlaven la mateixa llengua: el sumeri. Però des que es va saber que els accadis, un altre grup mespotàmic, eren semites, les elits culturals alemanyes van construir el mite que els sumeris eren una ètnia diferent de la qual derivaven tots els progressos de la humanitat.
Sumèria té alguna cosa a veure amb l’antisemitisme modern, no?
I tant! L’any 1877 es va descobrir que el text del diluvi universal de l’Antic Testament era una versió d’un relat sumeri anterior. Allò va posar en dubte que la Bíblia fos un llibre revelat. A tot el centre d'Europa hi havia la percepció que els jueus havien enganyat el món fent creure que la Bíblia era paraula de Déu. Aquest va ser un dels orígens de l’antisemitisme modern.
Com havia anat a parar el relat del diluvi universal sumeri a l’Antic Testament?
Quan el rei Nabucodonosor II va prendre Jerusalem es va endur els sacerdots jueus a Babilònia. Només quan el persa Cir el Gran va derrotar-lo, aquests van poder tornar a Israel. Temps després, en començar la redacció de l’Antic Testament aquests sacerdots van incorporar la llegenda del diluvi que havien sentit a Mesopotàmia.
Aquest article es va publicar en el número 125 de SÀPIENS (gener 2012):
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/01/pedro-azara-3185.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario