“De l’extractivisme al compost.
La nostra relació amb la matèria oscilla entre l'explotació i la regeneració. A partir d'aquest moment, l'exposició dona pas a una ecologia política d'objectes en que la materialitat no només s'exhibeix, sinó que s'activa com a agent discursiu. A través de més de seixanta micronarratives, la mostra articula un dialeg entre la producció material histórica, el disseny i l'arquitectura contemporánia, i proposa així noves formes d'interpellació sobre les tensions entre l'acció local i les forces globalitzadores, Les narratives es despleguen en vuit ambits temátice que aborden la materialitat en les seves múltiples expressions: petroquímica, vegetal, animal, microbiológica, mineral, digital, intangible i afectiva. La disposició de les peces es construeix a partir de processos de juxtaposició que desafien les lògiques expositives convencionals, i generen sovint un efecte de sorpresa o fricció cognitiva. Aquestes tensions inicials no busquen oferir una lectura unívoca, sinó obrir un espai per a la interro-gació i el debat.
Cada micronarrativa actua com una fissura en els relats hegemonics de la matèria, de manera que en problematitza els marcs conceptuals i permet imaginar un trànsit de l'extractivis-me al compost: de l'explotació al cicle, de l'espoli a la regeneració, del domini a la responsabilitat compartida.”
(Texto de un panel de la nueva presentación de la colección permanente de un museo español)
« Ce qui se conçoit bien s’ énonce clairement, et les mots pour le dire arrivent aisément.”
(Nicolás Boileau: Art poétique, siglo XVII)
“Lo que se concibe bien se enuncia claramente, y las palabras para contarlo llegan fácilmente”
Agradecimiento a C.G. por su consejo
Hola Pedro: desde que me fui de Barcelona en 2011 echo de menos su estimulante propuesta cultural. La nota que hoy pones en tu blog me causa curiosidad: "una ecologia política d'objectes en que la materialitat no només s'exhibeix, sinó que s'activa com a agent discursiu"... ¿Por qué eso es una ecología política de objetos? ¿tres esculturas juntas no son una ecología política de objetos? ... ¿Cómo se "activa" la materialidad de esos objetos? ¿porque los observo y mi mente crea una narración contra-hegemónica gracias a su peculiar materialidad? ¿porque emiten energía de algún tipo -calorífica, acústica, etc- sobre el observador? Saludos desde Bogotá. Jorge Raedó.
ResponderEliminarPese al trabalenguas del texto del panel, los objetos expuestos se ordenan por materiales como en una ferretería. Nada nuevo, o quizá si, si aceptamos que por ser nuevo se es bueno….;-)
Eliminar