i m'extranya,
i tinc els teus records,
que amb els meus ulls no he vist mai.
I veig els bous blancs
a la muntanya,
ara fa vuitanta anys,
petjades de fagina,
i sento cantar el gall.
Tu ets un infant,
descalç a l'era nevada,
i els bous bufen en t'esguardant,
i trenquen la manta gelada.
Veig la vaca mascarda,
volent morir al corral,
i padrí l'estira
fora, abans del temporal,
petjades sobtils de guineu
vora els sots lleugers dels teus peus.
I la teva jaqueta mullada,
quan et tiren neu els germans.
I els teus germans,
se'n van.
Sota la manta blanca.
Se'n van i tu marxes,
i soc al cementiri,
i les làpides són llibres,
i la meva vida un instant,
tu el tot a dintre meu,
un dolor agut,
una absència constant,
unes mans sota la neu,
que ja no em pentinaran,
Jeus sota el blanc i no hi ha petjades,
ni els voltors de Llastarri al meu voltant,
ni renillen les bèsties,
ni sé on estan.
Sota la neu hi ha terra,
ja no hi ha la guerra
del teu paisatge d'infant,
i sota la neu, quieta i pacient,
tu ens estàs esperant.
Bon Nadal"
Inés Vidal Farré, de familia de los Pirineos de Lérida, es una arquitecta instalada en Ibiza, formada en Barcelona, y la mejor escritora en lengua catalana de los siglos XX y XXI. Todas sus novelas y cuentos han sido premiados y son de lectura imprescindible (para leer de día, nunca a medianoche....)
Muy hermoso
ResponderEliminar